PROJECTE ANIMAE: July 2007

Arribem a Nicaragua...

I gairebé per sorpresa...arribem a Nicaragua. Managua de nit i Bluefields de dia. Bluefields està a la Costa Atlàntica i per arribar-hi agafem una avioneta de 12 places de "La Costeña". Sobrevolem el país en una hora i per sort, en aquest aeroport si que hi ha algú que ens espera, en Carles, el primer cooperant que coneixem.

Arribem en un bon dia, concurs de pesca i trobada universitària de grups de dansa i música folckòrica. Per rematar-ho, la Laia se'n va al "4 BROTHERS" (garito de "Black Power!)

Durant els primers dies coneixem els altres cooperants, la gent de l'organització i comencem a fer les primeres gestions del projecte AniMaE.

Això és un altre món, no només comparativament amb Barcelona, sinó també amb tot el què hem vist fins ara... I pel que sembla aquesta zona no té res a veure amb la resta del país: aquí conviuen la comunitat afro-caribenya (ramas, miskitos, garífones d'entre d'altres) amb la comunitat índia ("mestizos"). Aquestes diferents comunitats, malgrat viure a la mateixa zona, mantenen vides i cultures molt separades... Hi ha barris de negres, hi ha barris d'indis, i les seves costums musicals, i tradicions en general són absolutament diferents. Aquesta diversitat li dóna una riquesa i un encant únic.

Bluefields, capital del Carib, clima tropical, calentito calentito, barreja de colors, de llengües i de cultures, estètica NBA i ciutat del Reggae i del Reggaeton. Un lloc caòticament encantador! Cases de coloraines, portes obertes, queques de Yuca i quequisque, tajadita, gallopinto i Toña, la mejor cerveza del mundo...como mi Toña, ninguna!

¡Ai Toñita, como me gustas heladita!

arribada a Bluefields

El Bluff

comiat carles

El Sud del Valle Sagrado...

Això va ser abans d'anar a Lima...ens havíem oblidat fer aquesta entrada al blog i els nostres coneixements informàtics no ens permeten posar-la cronològicament ordenada... ;-)!!!

Andahuaylillas

Tipon

Piquickllacta

Lima Limae

Lima

Cap a Lima

Felicitats Nuria!

Aniversari Núria per avançat

Chinchero

Mercat Chinchero

Aguas Calientes i MACHU PICCHU

L'endemà de bon matí pugem cam al Machu! Tot i que no fa massa bon dia la carretera és preciosa. Muntanyes, boira baixa, el riu Urubamba al fons. Ja ens arriba l'energia dels Inques!!!

Després de passar el control d'entrada, ens endinsem a la ciutat sagrada dels inques, el Machu Picchu. Costa de descriure...misteriós, fantasmagòric, místic, celestial, monumental, font d'inspiració que genera respecte cap a una civilització que va saber crear espais plens de màgia. És el punt àlgic de la comunió de la cultura incaica i la Pachamama. No sabríem dir què complementa a què, si l'edificació a la natura o la natura a l'edificació.

Imponent davant del Machu s'alça el Huayna Picchu i malgrat la pluja, decidim fer el cim. Escales, escales i més escales ens permeten arribar fins al temple de la lluna, al pic de la muntanya. Per sort, la boira va i ve i ens permet apreciar el conjunt del Machu de les alçades.

Aquest impressionant conjunt arquitectònic va ser fet amb l'esforç de diferents generacions, homes i dones dedicats a la construcció de diferents temples i vivendes, espais públics i llocs privilegiats pels inques. Tots els murs estaven inclinats 13, 14 o 15 graus per tal de resistir als sismes propis de la zona. Mitjançant una escletxa podien calcular els graus de moviment de la terra. Eren uns perfectes arquitectes. Tenien un complex sistema de canals d'aigua i de fonts, i un enginyós sistema de comunicació utilitzant les pedres com a amplificador de so.

Es creu que van arribar-hi a viure més de 500 famílies, però la seva edificació va ser molt pròxima a l'arribada dels espanyols i van haver de fugir sense acabar-ho de construir.

Ens vam quedar fins que ens van fer fora...havíem d'aprofitar al màxim l'estona al Machu, calia retenir tota l'energia, màgia i misticitat d'aquell indret. Estàvem pràcticament soles contemplant el recinte des de la cantera, compartint aquell moment amb un conills que ens miraven encuriosits.

Per acabar d'arrodonir el dia vam anar a les termes d'Aguas calientes i ens vam prendre un Pisco Sour (mmmmmmmm, que bo!)

Aguas Calientes

MachuPicchu

Salineras i Ollantaytambo

... De camí a Ollantaytambo parem a Moray, on hi ha les Salineras... molt xulo: piscinetes de sal i aigua a diferents nivells. Les diferents piscinetes són de diferents tons de marrons i blancs, que combinats amb el verd del fons fan que sigui un espectacle pictòric molt interessant.

Els inques eren experts en fer que l'aigua es canalitzés per on més els convenia, i eren capaços de generar complexos hidràulics increïbles per cultius i vivendes, i en aquest cas, per les salineres.

Caminem una estona sota la pluja fins a arribar al pont on ens torna a recollir el taxista (el mateix que ens ha portat a Moray des de Cusco) per portar-nos a Ollanta.

Tenim sort, podem veure les runes sense pluja. Ollantaytambo havia estat pels inques una "posada" de camí cap al Machu, un rebost d'aliments i on també s'oferia allotjament als peregrins.

Des dels andenes es pot veure el perfil de l'inca en una de les muntanyes... sembla esculpit expressament! Des del "trono del inca" es podia observar tot el poble amb la plaça i els seus carrers estrets.

Vam passejar per la part antiga del poble, on molts dels carrers tenien canalets d'aigua i pals de chicha penjats a les portes de les cases (un pal amb una bossa vermella al final indica que es ven chicha morada, beguda sagrada pels inques feta a base de blat de moro).

Al vespre agafem el tren més car del món i en dues hores o tres ens plantem a Aguas Calientes... El Machu s'apropa!

Salineras

Ollantaytambo

Pisac: inici de "El Valle Sagrado"

Només arribar pugem a veure les runes, i trobem un guia que ens dóna totes les informacions detallades. A les mames els dóna munya (una herba que es troba amb abundància per la zona), que va molt bé per l alcada i els marejos...
És un dels complexos arquitectònics més grans que existeix però encara queden moltes parts per descobrir. A la zona nord-est del complex hi trobem els banys de l'inca, el cementiri del poble i unes vivendes que encara es mantenen en forca bon estat. A l'altra banda hi ha el temple i un calendari astronòmic, i també una taula on es feien sacrificis. Des del temple es veia el riu Urubamba amb tota la seva grandesa. L Úrubamba és el riu que recorre tot el Valle Sagrado.

Pisac és conegut per la bellesa de les seves terrasses "andenes", on hi havia diferents tipus de cultius. Es inques tenien elaborats uns bons sistemes de regadiu i utilitzaven la rotació d'aliments com a tècnica per regenerar la terra.

És el primer poble de El Valle Sagrado, i la veritat és que és una bona entrada!
A la tarda disfrutem del mercat i de la Yunsada. La Yunsada és un ball que es fa per carnaval on un munt de parelles dansen al voltant d'un arbre guarnit i han d'aconseguir tirar-lo a terra a cops de destral. La parella que l'acaba llençant s'encarregarà de pagar i organitzar el carnaval del següent any.

Just abans de tornar a casa descobrim un forn on la Rosa Mari reviu la seva època de fornera.

Ruines

Yunsada

CArnaVal CoyA

I com ja és tradició...Carnaval passat per Aigua. Ni amb les mames estàvem "salvades"...globus, galledes esprai d'escuma!!!Podem veure balls tradicionals a la plaça del poble al so d'una veu de pitu terrible que deu haver trencat mes d'un timpà, i mengem "Puchero", plat típic de Carnaval.

Carnaval Coya

Cusco i els seus voltants

Per CuSco i els seus voltants

Sacksayhuaman

Sacksayhuamán, Puca Pukara, Tambó Machay i Q'enquo són quatre temples que estan molt a prop de la ciutat. Tots ells tenien una simbologia i funcions molt clares, en general eren edificis sagrats i de culte a una divinitat. Estan situats en un entorn privilegiat, com tots els llocs triats pels Inques. Els "andenes" de cultiu, els difernets tons de verd, les muntanyes i les "llamites" i/o "alpaquitas" et situa en un estat de calma i quietud i et trasporta directament a la seva època.

Eren experts picapedrers, treballaven i polien blocs d'una sola peça i eren capaços de transportar-los des de llargues distàncies. Molts d'aquests "pedrotes" van ser utilitzats pels colonitzadors espanyols per construir esglésies i edificis colonials. Quina llàstima!

Els primers dies, i pensant que era pel mal d'alçada la Montserrat va haver de fer repós i descansar a l'habitació.

La ciutat de Cusco

Ens instal·lem en una pensió cutre, macarrònica i amb un porter que li faltaven 5 minuts. Primera sorpresa: pernil, pernil i més pernil i algun fuet i llomet...mmmmmmm....nyami, nyami!!! Aquí comença el procés d'adaptació de les mames que culminem amb un mate de coca davant de l'església de la Mercè.

CUSCO...malgrat ser una ciutat molt turísitca, els carrers i les cases conserven un encant especial. Pachacútec va ser l'Inca que va ordenar la construcció de la ciutat, dissenyant-la en forma de Puma. Tant el centre com el barri de San Blas estan plens de monuments històrics i de muralles Incàiques. Destaca la Pedra dels 12 angles que hi ha a la pujada de San Blas i el conjunt de pedres que il·lustren la forma d'un Puma. El Cóndor, el Puma i la Serp que formen la trilogia inca els trobem representats en moltes de les seves construccions, igual que la seva creu, "La Chacana". La trilogia representa els tres nivells: món celestial, món terrenal i les entranyes de la terra, que volen dir món espiritual, vida actual i el món dels morts (Hananapacha, Kaipacha i Ukupacha)

Visitem diferents esglésies (La Compañia de Jesús, la Merced, la Catedral, Santa María, El Triumfo i el famós pulpit de San Blas), el temple del sol (Coricacha)i veiem moltes pintures de l'escola cusqueña.

Les mames flipen amb les primeres "cholitas" i amb els Cebiches...i això de pagar amb soles és un "lio".

Cap a Cusco!

Ens acomiadem de la Paz i Bolívia per anar cap a CuSco a rebre les mames! Després de patir per si fèiem tard, vam arribar una hora abans perquè no ens haviem enrecordat que a Bolívia és 1h menys i encara no haviem canviat el rellotge. Finalment arriben... riures, abraçades i alguna foto per la prosperitat ;-)! i que blanques que estaven!!!