No és un adéu per sempre, tan sols per un instant...bye, bye San Pancho!!!

Durant l’última setmana vam fer un comiat amb cada classe: una lligueta esportiva, un vídeo resum de les activitats i galetes amb fresco donaven per finalitzada la nostra participació a l’escola.

Durant l’última “evaluación” dels mestres ens van convidar a una festa –sopar amb sorpreses incloses. Volien que passéssim l’última nit plegats i alguns nens i nenes de l’escola van actuar a la festa amb un ball que entre tots havíem preparat. I després de sopar... al Rincón, en donde Don Eduardo.

L’últim dia a l’escola la Núria es va esquinçar el turmell, i des d’aleshores tots els desplaçaments els havia de fer “en bestia” o “chineada” (a cavallito). Cap al Rincón doncs, a cavall s’ha dit... Purita Nica...

Vam aprofitar el Rincón fins que van tancar, parlant i ballant amb la gent del poble, això sí, celebrant-ho a lo grande... Declaracions, promeses de retrobament... eufòria momentània tenyida de tristesa i de nostàlgia. “Estoy agüevado y afligido, mae”.

Marxem l’endemà, molta son, últims petons i abraçades, mirades còmplices, malestar i pena... molta pena. No ens podíem ni ens volíem imaginar que aquell era l’últim cop que estaríem en aquell petit i preciós mini-món.

La baixada va ser dura... vam baixar acompanyades de 13 chanchos a la panga, tota una odissea ;-) Però realment, aquell dia, l’estat d’ànim no hi ajudava. Aquella no podia ser l’última baixada pel Kukra. De fet, estem convençudes de que hi haurà una propera vegada.

comiats escola

sopar amb els professors - festa sorpresa

Comiats