Escuelita!

Edwin Baltodano, aquest es el nom de l'escola de San Pancho. Alla vam passar-hi la major part de la nostra estada a la Comunitat amb els alumnes de primer a sexto grado i els seus mestres respectius/es.

Es una escola amb molts pocs recursos i les condicions eren molt diferents a les que es podrien trobar fins i tot al barri mes marginal de Barcelona. Sense llum, enmig del fang, sense aigua ni labavos... i amb nens i nenes que han de pensar i respondre a moltes mes responsabilitats de les que se'ls demana a l'escola. La majoria treballen a la finca de la familia o ajuden amb les tasques de la casa i la seva assitencia a les classes depen de molts factors. Les edats cronologiques doncs, no corresponen gairebe mai al curs esperat... Pots trobar nens/es de 19 anys a sise i nens de 13 a segon. Donada la realitat vam haver d'adaptar molt el projecte Animae per adequar-lo a les necessitats que vam anar trobant.

La innovacio del projecte (musica i ball a les aules, jocs, activitats de relaxacio, contacte fisic... etc) va causar molta sorpresa i durant les primeres setmanes teniem mes expectadors fora de l'aula que no pas dins. Tot i que estem molt satisfetes de com es va poder desenvolupar el projecte, sobretot perque l'acollida dels professors i acceptacio de tothom va ser maxima, ens vam quedar amb les ganes de poder-lo portar a terme de manera mes extensa i aprofundir mes en la capacitacio dels mestres i amb el treball amb els/les nens/es.

L'escola, igual que tota la comunitat, te un funcionament gens previsible des del nostre punt de vista... Ens va costar el nostre temps entendre les dinamiques i prioritats del context i com aquestes afectaven directa o indirectament a l'escola.

Malauradament, quan ja estavem situades i enteniem la seva manera de fer va arribar el moment d acabar la nostra estada. Va ser increible pero curt... Hi tornarem? Creiem que encara ens queda molta feina per fer... ;)

De l'escola tenim imatges concretes que volem escriure:

- Seure a terra era un problema... I es que els nens i nenes venen uniformats i la roba es renta a ma...
- Al recreo (15 min) tots els nens i nenes portaven algun pesito per comprar una enchilada i/o un fresco al xiringo que hi havia al pati de l'escola. Aquest era el seu dinar, en molts dels casos.
- L'horari de l'escola podia canviar en questio de segons... Enviar els nens/es a casa avisant amb cinc minuts d antelacio no suposava cap problema... El motiu, una reunio, la goma (ressaca) del director, fiestas patronales... qualsevol cosa...
- Quan la gespa del pati estava alta... doncs res, a "chapear". Tots els de cuarto, quinto y sexto grado protaven el "machete" y dale duro! I per fer el pou, els de sise carregaven les peces (bloc) o maos per construir-lo.
- Quan arribava l'ajuda del govern, les mares cuinaven per oferir un plat calent al final de la jornada.
- Les diferencies de volcabulari van provocar-nos alguna confusio... ex. "parate" del verb "parar"... a Nicaragua vol dir "levantate!"

escuelita