Arribem a Nicaragua...

adéu lima

I gairebé per sorpresa...arribem a Nicaragua. Managua de nit i Bluefields de dia. Bluefields està a la Costa Atlàntica i per arribar-hi agafem una avioneta de 12 places de "La Costeña". Sobrevolem el país en una hora i per sort, en aquest aeroport si que hi ha algú que ens espera, en Carles, el primer cooperant que coneixem.

Arribem en un bon dia, concurs de pesca i trobada universitària de grups de dansa i música folckòrica. Per rematar-ho, la Laia se'n va al "4 BROTHERS" (garito de "Black Power!)

Durant els primers dies coneixem els altres cooperants, la gent de l'organització i comencem a fer les primeres gestions del projecte AniMaE.

Això és un altre món, no només comparativament amb Barcelona, sinó també amb tot el què hem vist fins ara... I pel que sembla aquesta zona no té res a veure amb la resta del país: aquí conviuen la comunitat afro-caribenya (ramas, miskitos, garífones d'entre d'altres) amb la comunitat índia ("mestizos"). Aquestes diferents comunitats, malgrat viure a la mateixa zona, mantenen vides i cultures molt separades... Hi ha barris de negres, hi ha barris d'indis, i les seves costums musicals, i tradicions en general són absolutament diferents. Aquesta diversitat li dóna una riquesa i un encant únic.

Bluefields, capital del Carib, clima tropical, calentito calentito, barreja de colors, de llengües i de cultures, estètica NBA i ciutat del Reggae i del Reggaeton. Un lloc caòticament encantador! Cases de coloraines, portes obertes, queques de Yuca i quequisque, tajadita, gallopinto i Toña, la mejor cerveza del mundo...como mi Toña, ninguna!

¡Ai Toñita, como me gustas heladita!

arribada a Bluefields

El Bluff

comiat carles