Salineras i Ollantaytambo

... De camí a Ollantaytambo parem a Moray, on hi ha les Salineras... molt xulo: piscinetes de sal i aigua a diferents nivells. Les diferents piscinetes són de diferents tons de marrons i blancs, que combinats amb el verd del fons fan que sigui un espectacle pictòric molt interessant.

Els inques eren experts en fer que l'aigua es canalitzés per on més els convenia, i eren capaços de generar complexos hidràulics increïbles per cultius i vivendes, i en aquest cas, per les salineres.

Caminem una estona sota la pluja fins a arribar al pont on ens torna a recollir el taxista (el mateix que ens ha portat a Moray des de Cusco) per portar-nos a Ollanta.

Tenim sort, podem veure les runes sense pluja. Ollantaytambo havia estat pels inques una "posada" de camí cap al Machu, un rebost d'aliments i on també s'oferia allotjament als peregrins.

Des dels andenes es pot veure el perfil de l'inca en una de les muntanyes... sembla esculpit expressament! Des del "trono del inca" es podia observar tot el poble amb la plaça i els seus carrers estrets.

Vam passejar per la part antiga del poble, on molts dels carrers tenien canalets d'aigua i pals de chicha penjats a les portes de les cases (un pal amb una bossa vermella al final indica que es ven chicha morada, beguda sagrada pels inques feta a base de blat de moro).

Al vespre agafem el tren més car del món i en dues hores o tres ens plantem a Aguas Calientes... El Machu s'apropa!

Salineras

Ollantaytambo